Autoavaluació

Aquest assignatura m’ha ensenyat el meu punt de partida amb la PAC inicial, la qual em va servir per assentar les bases del meu aprenentatge significatiu. En aquest sentit, partia d’un desconeixement sobre la relació CTS, el teixit sense costures, els determinismes tecnològic i social, la Tecnologia Educativa, els mites que la condicionen, les teories que la fonamenten, etc...; que, comparant-t’ho amb el meu punt de partida, es van produir els desequilibris necessaris per assimilar els nous coneixements. Cal dir que tot aquest procés l’he pogut realitzar a partir del meu propi estudi, la recerca d’informació  i els exemples i intervencions dels meus companys, gràcies als quals he anat reflexionant sobre les pròpies idees i afermant els nous plantejaments, fet que no hauria aconseguit si no hi hagués hagut aquest intercanvi d’informació.   

Una eina de construcció per excel·lència que he descobert ha estat el programa Cmap i els mapes de conceptes, ja que simplifiquen i ajuden a fer més entenedor el temari, ajuden a memoritzar i concretar.

Altres aprenentatges molt interessants han estat l’elaboració dels índex automàtics, les exposicions en els debats a partir del model argumentatiu de Toulmin; i l’aprenentatge d’experiències a partir dels casos KITE.

Pel que fa la projecte final, m’ha servit per poder reflexionar sobre la significativitat que suposen les NTIC i el seu paper fonamental en la construcció dels aprenentatges i la resolució de diferents tipologies de problemes. Per tant, la meva conclusió és que les NTIC poden potenciar el disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions que promouen l’aprenentatge significatiu.

En aquest sentit, des de la concepció constructivista de l’ensenyament-aprenentatge que ens proposa David Jonassen, el modelatge, la resolució de problemes i l’argumentació es constitueixen com activitats de construcció del coneixement que poden rebre el suport efectiu de la tecnologia per a potenciar aprenentatges significatius.

Conclusions.

A poc a poc, he anat entenen els conceptes que han anat sorgint al llarg d’aquest semestre, tot i que cal dir, que partia d’un nivell mig-baix i els meus coneixements eren força ambigus envers la TE, TIC, TCS. El meu canvi conceptual es deu al compromís conceptual que vaig prendre a l’hora de fer aquesta assignatura, la qual cosa significa que jo ja estava predisposada a regular-me i a analitzar i sintetitzar la nova informació. A més a més, després de cada Pac, cal fer un exercici metacognitiu d’autoavaluació i presa de consciència del procés realitzat. Aquest fet ha estat una tasca innovadora i, alhora, generadora de coneixement. Ja per acabar, dir que, m’ha agradat molt conèixer i aprofundir en nous programes, eines i recursos. I que, malgrat el calendari tan ajustat d’aquesta assignatura i l’esforç que requereix seguir-la adequadament, n’he obtingut un aprenentatge funcional que  em servirà en diferents contextos i situacions.

Avaluació tecnològica.

Respecte l’avaluació tecnològica o processual considero que ha estat una avaluació també positiva. El procés del projecte s’ha desenvolupat com s’havia planificat inicialment i tot i que s’hi podrien introduir millores, com per exemple, compartir l’experiència amb altres grups d’edat, preparar més activitats interactives amb la PDI... el procés ha estat satisfactori. Les activitats s’han iniciat a partir dels coneixements previs dels infants, s’han plantejat activitats introductòries i prèvies per anar situant als infants en la temàtica que volíem treballar, s’han plantejat activitats centrals del tema a tractar, s’han realitzat activitats d’avaluació dels aprenentatges assolits i, finalment, s’ha realitzat una activitat de síntesi per a concloure tot el projecte. Els recursos han estat força adequats i, és que no es necessita gaire material per a desenvolupar les primeres activitats. En quant als recursos tecnològics, també han estat força encertats pel tipus d’activitat, però, com he dit anteriorment, he trobat a faltar poder presentar més  activitats interactives amb la PDI. Els recursos personals també han estat els adequats ja que en algunes activitats hem pogut partir el grup i, això, a permès treballar de manera més individualitzada.  

Avaluació de l’aprenentatge.

L’avaluació de l’aprenentatge aconseguit per part dels alumnes és molt positiva. En general, hi ha hagut una bona participació per part dels alumnes i han estat motivats en tot moment.
Al final de totes les activitats plantejades, els alumnes han demostrat l’assoliment dels objectius proposats.  Respecte les TIC, l’avaluació també és molt favorable. Ha estat molt positiu poder utilitzar la PDI, ja que ha ajudat en la motivació dels alumnes. Aquest recurs no el tenim a l’aula i, el fet de canviar d’espai i utilitzar un nou element tant atractiu, ha permès crear un ambient de sorpresa i molt expectant, que ha propiciat l’aprenentatge significatiu.L’avaluació es portarà a terme durant tot el procés i, es fonamentarà bàsicament en l’observació i valoració dels processos, dificultats i necessitats educatives que es van constatant a mesura que es realitzen les activitats. Per realitzar aquesta observació elaboraré una graella amb diferents ítems que estaran relacionats amb els objectius didàctics.

NOM	Participa en les activitats	Memoritza la cançó	Recita el poema	Reconeix i anomena els colors de la tardor	Tasta i manipula aliments	Classifica elements de la tardor.

Descripció del procés.

Amb l’arribada de la tardor es produeixen canvis a la natura que criden l’atenció dels infants. És una època que ens engresca a descobrir les modificacions que es produeixen a l’entorn.

Aprofitant aquest fet, i que el pati està ple de fulles,  a la nostra escola treballem, durant el primer trimestre, el centre d’interès “LA TARDOR”.

Tot i que aquest centre d’interès es situa dins de l’àrea de Descoberta de l’Entorn, com és habitual, a l’educació infantil, qualsevol projecte es treballa de manera globalitzada, és a dir, les diferents àrees es relacionen amb la temàtica triada. Per tant, a l’hora de treballar el llenguatge matemàtic, el llenguatge verbal, el musical, el plàstic... etc, es relacionaran amb aquest centre d’interès.

Primera sessió: ens trobem a l’aula ordinària de P4. Treball en gran grup. Iniciem el centre d’interès plantejant el problema en forma de pregunta, de manera que es genera un debat i una pluja d’idees que la mestra va anotant en un mural. Cal dir que en aquestes edats la mestra fa de mediadora activa i va reconduint la situació constantment. Un cop s’estableix l’objectiu, (saber què passa a la tardor) cal saber on buscar la informació. Es torna a engegar un petit debat amb diverses opcions. Buscar al llibres de la biblioteca de classe, anant al bosc, mirant a l’ordinador... finalment deduïm que l’ordinador pot ser  una eina de recerca ràpida,  eficaç i extensa, sense descartar les altres. Mirarem la tardor observant el pati de l'escola, i comentant els canvis produïts comparant amb fotos de paisatges de les diferents estacions de l'any (avaluació inicial). Ens centrem en els arbres perquè s’hi produeixen canvis molt evidents i els trobem en llocs molt propers als infants: pati de l’escola, parcs, carrer... L’arbre satisfà la curiositat infantil i el seu afany investigador: observen els canvis, el poden tocar, juguen amb les fulles... A més poden establir comparacions i relacions: n’hi ha d’alts, de baixos, d’allargats d’arrodonits. Alguns fan fruits carnosos, altres els fan secs; les fulles poden se allargades, en forma de cor, com agulles... Els colors, en aquesta època, són molt variats: verds, marrons grocs,  daurats, vermellosos i ataronjats. A partir d’aquí es planteja el canvi d’estació, és a dir, l’arribada de LA TARDOR, com un problema de la natura que volem descobrir. La mestra planteja la pregunta: Què passa a la tardor?, que portarà a la continuació del mural anterior, on els alumnes hi aniran aportant les seves experiències i coneixements, aquest mural quedarà com referent durant el procés d’aprenentatge i anirà creixen amb lacol·laboració dels alumnes que podran aportar elements que considerin significatius amb l’ajuda de les famílies.

Segona sessió: en gran grup anirem a l’aula de la PDI  i veurem el vídeo de la tardor a l’adreça del youtube. Abans d’iniciar la sessió es presenta l’equipament informàtic http://www.youtube.com/watch?v=vDzC9eHOQ7o  els alumnes van comentant les imatges del vídeo i  ho relacionen amb els seus coneixements. També es presentarà la cançó “M’agrada la tardor”, ja que formarà part de les diferents activitats per tal de motivar els alumnes.

Tercera sessió.  Amb les fulles que hem recollit al pati i d’altres que han portat de casa, farem un arbre que representarà la tardor. Sobre un arbre prèviament dibuixat per la mestra a sobre de paper d’embalar, els alumnes aniran pintant amb pintura. Aquesta activitat es fa amb mig grup. Mentre uns pinten l’arbre, la resta pinta elements de la tardor que afegirem al

mural. (bolets, cargols, castanyes, lletres...) També aprenem a escriure la

paraula tardor, que afegirem al mural i que relacionarem amb les lletres dels nostres noms.

Quarta sessió: Activitat exclusivament lúdica i d’experimentació. Tot el grup, anirem al pati a jugar amb les fulles. Joc  lliure amb fulles seques (caminar-hi pel damunt, tirar-les en l’aire, observar els seus colors...).

Cinquena sessió: Amb les fulles del pati farem un treball plàstic d’estampació, amb pintura, amb els colors de la tardor. Treball amb mig grup. Podran experimentar les barreges de colors.

Sisena sessió: En gran grup, parlarem dels fruits que podem trobar, en aquests moments,  al mercat, els que coneixem i els que mengem. Seguidament, anirem a l’aula de PDI per veure el vídeo dels fruits de tardor. Abans de la sortida al mercat. http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/fruits_tardor/fruits_tardor.html
http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/bolets/bolets.html

Setena sessió:  Farem una sortida a la botiga del poble per comprar els fruits de tardor, per tal de fer-ne una exposició i classificació, així com també,  jocs d’observació i manipulació. Amb les fotos de les fruites podrem realitzar un petit mural de classificació de fruites, per tal que quedi plasmat durant tot el procés.

Vuitena sessió: Amb les fruites que hem comprat prepararem una macedònia i ens la mengem. Activitat en gran grup. Prèviament s’ha de pelar la fruita perquè els alumnes puguin tallar-la de manera autònoma i col·laborar activament en l’activitat. Cal dir que els ganivets són de plàstic per evitar el perill de possibles talls.

Novena sessió:  Audició i representació de la cançó "M'agrada la tardor". Aquesta cançó formarà part important del projecte, ja que la cançó és un recurs molt enriquidor per als alumnes d’infantil. Després d’haver escoltat varies vegades la cançó, en diferents moments del projecte, a través d’un CD i també a través de l’ordinador, la memoritzarem i la cantarem tot fent una petita coreografia al pati de l’escola. Activitat en gran grup.  

Desena sessió:   En gran grup escoltarem el conte de “La Castanyera.  El conte s’explicarà en diferents moments i s’utilitzaran diversos recursos (a través de la pàg edu365, amb el projector de cossos opacs, llegit...)  també estarà a la biblioteca de la classe.
http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/casta/index.htm

Onzena sessió: Audició de l'estació de Vivaldi. A través de l’àrea de música, un dels continguts és l’audició de cançons i melodies. Per tant aprofitarem per introduir un altre tipologia de música. Primer farem l’audició a través d’un CD i, seguidament,  tot visualitzant les imatges de la tardor de l’adreça del  Youtube. Activitat  en mig grup. En aquesta activitat es farà referència als colors de la tardor, i a la climatologia que els diferents paisatges evoquen. http://www.youtube.com/watch?v=5jJvvGqdPVk&feature=fvw

Quinzena sessió:  classifiquem fulles: aprofitant que al pati tenim moltes fulles, farem un mural classificant-les segons la seva mida. (grans, mitjanes, petites). Activitat en mig grup.

Setzena sessió: conversa final en gran grup. Es demana als alumnes què han après sobre la tardor i es grava en un magnetòfon per escoltar-se després. Es procura que cada alumne aporti els seus coneixements seguint unes pautes d’intervenció, de respecte i de demanda del torn de paraula, per poder escoltar els companys i deixar que cadascú expliqui els nous coneixements. Es farà referència al mural que vam fer a l’avaluació inicial i, si cal, el podrem ampliar.

 

MAPA CONCEPTUAL: TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU

situem l’activitat presentada dins d’un mapa conceptual en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu.

DISSENY DE L'ACTIVITAT: Què passa a la tardor?

TÍTOL	QUÈ PASSA A LA TARDOR?
AGENTS	-        Alumnes de P4 . -       Mediador: mestra tutora. -       Tecnologia mediadora:  PC, pissarra digital, projector de cossos opacs, CD, magnetòfon
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA	Aquesta unitat de programació va dirigida als infants de P4 durant el primer trimestre del curs. El fenomen de la caiguda de la fulla és característic de la tardor. Es pretén que l'infant aprengui i reconegui aquesta estació i tot allò que la defineix: la transformació del paisatge, els diferents colors, els fruits, festes tradicionals, costums... l'infant forma part d'un entorn canviant, l'escola l'ajuda a conèixer els fenòmens propis de cada estació i tot allò que és característic d'una estació de l'any. Es tracta d’un problema ben estructurat perquè parteix d’una situació prèvia establerta (el canvi d’estació i la transformació del paisatge), amb uns objectius ben definits i uns continguts que ens portaran a la solució del problema. La seva complexitat és senzilla ja que les seves variables són predictibles i controlables. Pel que fa a l’especificitat de camp, es tracta d’una activitat basada en la necessitat dels propis alumnes i amb vàries solucions.
PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA	Aquesta unitat de programació es basa l'observació directa, l'experimentació, la manipulació i el joc dels infants per aconseguir els objectius fixats a través d'activitats lúdiques i significatives. Cal dir que s'aprofiten els recursos de les TIC per fer més atractives i motivadores algunes de les activitats, utilitzant la imatge com a element de suport a la diversitat de l'aula.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT	Les activitats es realitzaran amb els alumnes de P4 d’una escola pública situada en un poble del Baix Llobregat Nord. És un centre de dues línies que acull alumnes del segon cicle d’Educació Infantil i d’Educació primària, amb un total de 450 alumnes. Aprofitant que el centre es troba ubicat en un poble envoltat de boscos i zones d’esbarjo, podrem  contextualitzar les activitats dins d’un marc real i significatiu per als infants. La majoria d’alumnes provenen  de la llar d’infants del mateix municipi. Hi ha un fort lligam entre la llar d’infants i l’escola. L’escola parteix de la realitat més immediata de l’alumne per poder entendre millor altres realitats i facilitar un aprenentatge significatiu. Promou el respecte per les diferències individuals dels alumnes, ajudant a desenvolupar les pròpies possibilitats i ritmes de cadascú. Es potencia l’activitat dels alumnes despertant l’interès per l’observació, la manipulació, la investigació i la deducció com a mitjans per aconseguir un veritable aprenentatge, i s’afavoreix l’educació integral de l’alumne en tots els seus aspectes: motrius, cognitius, afectius, de relació interpersonal i d’inserció social. Les sortides per l’entorn, les visites i les colònies són mitjans excel·lents per veure, comprendre i assimilar molt millor els objectius d’estudi i per fomentar la convivència, conèixer el país on viuen i afavorir els objectius cívics. L’escola considera molt important diversificar les activitats, mètodes i espais d’aprenentatge, ja que ajuden i complementen la integració dels coneixements d’una manera més globalitzada, significativa i funcional. Es procura que els alumnes visquin i participin de les festes i tradicions populars i que siguin per a ells un mitjà de creativitat, de cultura i de convivència ciutadana. Per això s’introdueixen en els programes escolars els continguts culturals catalans. (La castanyada, Sta Cecília, Nadal, Carnestoltes, La Vella Quaresma, Sant Jordi…)
CARACTERÍSTIQUES DELS INFANTS	Quan parlem de característiques no podem deixar de banda les que han estat conferides a través d’una dotació genètica personal i que són desenvolupades en el medi familiar i social en una constant interacció amb l’entorn. El desenvolupament dels infants s’ha de promoure a partir d’aquestes característiques. A l’edat de 4 anys, es comprova que els infants avancen considerablement en les adquisicions psicomotrius, en el llenguatge i en la simbolització. Gràcies a aquests nous aprenentatges tenen un coneixement més ampli del seu entorn immediat. Quan el nen/a arriba a aquesta edat, ha avançat considerablement la seva coordinació sensor-motriu, i aquesta adquisició li permet una capacitat d’observació més detallada de tot allò que hi ha al seu voltant, cosa que augmenta i propicia la seva curiositat i el seu desig de manipulació i descoberta. En aquesta edat, la majoria de nens i nenes han aconseguit un avanç en el creixement i un major control postural, però és el moment en què han d’adquirir una orientació espacio-temporal capaç de possibilitar-los una organització i domini de l’ambient circumdant. Una altre aspecte característic d’aquesta edat és la capacitat i desig de comunicar les pròpies vivències, sigui mitjançant l’expressió verbal, plàstica o corporal. A causa del progressiu domini de l’aparell fonador, el nen o nena és capaç de pronunciar i articular amb més precisió cada un dels fonemes que configuren el seu llenguatge. Augmenten el seu vocabulari i milloren el domini sobre les adquisicions de les estructures bàsiques de la llengua. Mitjançant la imitació i el joc simbòlic, avança en la capacitat de simbolització i progressa en el coneixement de la realitat a partir de la interacció que es produeix en l’entorn i les seves experiències quotidianes. L’infant de 4 anys comença a tenir consciència de pertànyer a un grup i se sent un element actiu dins del seu grup classe. Per aquest motiu té uns amics i amigues més estables i gaudeix i participa en les activitats grupals dirigides. En aquesta edat s’inicia la capacitat per a establir relacions i comparacions i rebre informacions sobre tot allò que hi ha en el seu entorn a partir de les seves vies sensorials. A partir de la comparació, l’associació, la manipulació i la descoberta de les propietats d’aquells objectes o elements que hi ha al seu voltant, referma el seu coneixement de les característiques físiques referents al color, forma, textura, grandària i figura. El seu desig de conèixer i integrar els esdeveniments que tenen lloc al seu voltant passa per una gran activitat de manipulació, comparació, experimentació, inferència, imaginació, etc., i això, unit al desig de comunicar les seves pròpies accions, fa que la seva inquietud pels nous aprenentatges augmenti. La utilització activa del llenguatge possibilita un enriquiment del pensament, ja que poden pensar sobre allò que són capaços d’expressar i, de la mateixa manera, poden expressar allò que pensen.
CAPACITATS	El desenvolupament de les capacitats és el resultat del que s'aprèn. Així, doncs, al llarg de l'etapa de l'educació infantil els infants hauran d'anar desenvolupant les capacitats a l'entorn dels eixos següents: Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma -       Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. -       Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres. -       Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia. Aprendre a pensar i a comunicar. -       Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques. -       Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. -       Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. -       Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència. Aprendre a conviure i habitar el món. -       Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes. -       Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
OBJECTIUS DIDÀCTICS	- Percebre, identificar i anomenar fenòmens atmosfèrics propis de la tardor. - Observar directa i indirectament diferents fets de la tardor. - Tastar i manipular aliments de la tardor. -Classificar elements de la tardor. - Desplaçar-se correctament fora de l'àmbit escolar. - Reconèixer i anomenar els colors de la tardor. - Memoritzar el poema: "Els arbres es muden de roig i de groc". - Comprendre i utilitzar adequadament el vocabulari propi de la tardor. - Respectar els elements naturals que els envolten. - Progressar en l'ús de diferents tècniques plàstiques. - Comprendre el conte de La Castanyera. - Gaudir de les festes tradicionals. - Gaudir d'una audició de música .
CONTINGUTS	Descoberta de l'entorn natural i social Procediments - Identificació del paisatge de la tardor. - Identificació dels fruits de la tardor. - Identificació dels diferents estats meteorològics. Conceptes - La fulla de la tardor. - Canvis climatològics: la pluja, fred, núvols, vent. - Els fruits de la tardor. Actituds, valors i normes. - Acceptació de l'ajuda de l'adult. - Gust per tastar coses noves. Descoberta d'un mateix Procediments - Degustació dels diferents fruits de la tardor. Conceptes - El tast dels fruits. Actituds, valors i normes. - Gust per compartir experiències amb els companys. - Interès per comportar-se correctament fora de l'escola. Intercomunicació i llenguatge Procediments LL. verbal - Adquisició del vocabulari de la tardor. - Memorització d'un poema. - El conte de: La Castanyera. Ll. plàstic - Aplicació de les tècniques plàstiques bàsiques. Ll. matemàtic - Utilització de la noció de quantitat. - Comparacions de mides. -classificació d’alguns elements de la tardor Ll. musical -Gaudir d'una audició de música. Conceptes LL. verbal - El vocabulari de la tardor. - Poema de la tardor. - Conte: La Castanyera. Ll. plàstic - desenvolupament de la motricitat fina a través de diferents tècniques plàstiques: pintura,  ceres, vernís, esquinçar paper... Ll. matemàtic - Noció de quantitat: molt/poc. - Noció de mesura: gran/mitjà/petit. Ll. musical - Audició de: la tardor de Vivaldi. Actituds, valors i normes - Hàbit d'escoltar els altres i esperar el torn de paraula. - Reflexió per no donar respostes precipitades. - Bona disposició per l'activitat plàstica. - Respecte pel treball dels altres.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS ORIENTACIONS	1.    Miro la tardor: anar al pati de l'escola, observar i comentar. Què passa a la tardor? Comparació de fotos de paisatges de les diferents estacions de l'any (avaluació inicial). 2. Vídeo de la tardor: visionar el vídeo de la tardor. http://www.youtube.com/watch?v=vDzC9eHOQ7o 3. Arbre: farem un arbre que representarà la tardor. Les fulles les recollirem al pati i també les portaran els infants. 4. Jugar amb les fulles: joc lliure amb fulles seques (caminar-hi pel damunt, tirar-les en l’aire, observar els seus colors...). 5. Estampar fulles: estamparem diferents tipus de fulles amb els colors de la tardor. 6. Vídeo dels fruits: visionar un vídeo dels fruits abans de fer la sortida al mercat. http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/fruits_tardor/fruits_tardor.html http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/bolets/bolets.html 7. Fruits de tardor: farem una sortida a la botiga del poble per comprar els fruits de la tardor, per tal de fer-ne una exposició i classificació, així com també,  jocs d’observació i manipulació. 8.  Fem una macedònia: amb les fruites que hem comptat prepararem una macedònia i ens la menjarem. 9. Audició de la cançó "M'agrada la tardor". 10. Audició  del conte: La Castanyera. El conte s’explicarà en diferents moments i s’utilitzaran diversos recursos (a través de la pàg edu365, amb el projector de cossos opacs, llegit...)  també estarà a la biblioteca de la classe. http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/casta/index.htm 11. Audició de l'estació de Vivaldi. 12. La Castanyada: celebració de la festa a l'escola. http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/castanyada/castanyada.html 13. Fem panellets: realitzarem la recepta dels panellets amb els infants. http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/panellets/panellets.html 14. Poema: memoritzar un fragment del poema La tardor. http://www.edu365.cat/infantil/poesia/natural/06tardo.htm 15. classifiquem fulles: aprofitant que al pati tenim moltes fulles, farem un mural classificant-les segons la seva mida. (grans, mitjanes, petites) 16. Conversa final. Què hem après. Gravarem la conversa en un magnetòfon per poder escoltar-nos després.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA	Aquesta programació parteix d’un enfocament constructivista de l’ensenyament-aprenentatge perquè, els infants aprenen a través de les experiències directes amb els elements de l’entorn, els coneixements previs i la  interacció entre iguals. Segons el constructivisme, l'educació escolar ha de promoure en els alumnes la creació d'estructures mentals actives que s'han de configurar, a la vegada, com a esquemes de coneixement. Perquè es realitzin aquests esquemes de coneixement cal que l'aprenentatge sigui significatiu i funcional i que, a més, es produeixi a partir d'una memorització comprensiva. Podem parlar d’aprenentatge significatiu perquè compleix els següents principis (segons Jonassen): - És actiu, perquè els alumnes són els protagonistes del seu propi aprenentatge. Aprenen a través de l’experiència, l’observació, l’experimentació, la manipulació i el joc com a base de l’aprenentatge  - És constructiu, perquè es parteix dels coneixements previs dels alumnes, als quals s’hi afegeixen nous continguts que donaran sentit i significat als aprenentatges i que permetran que cadascú aprengui segons les seves necessitats i estils d’aprenentatge. -És col·laboratiu i conversacional, perquè el tipus d’agrupament amb el qual treballen els alumnes és el grup de treball. Es treballarà per parelles gran grup, ½ grup... seguint les necessitats interactives i de relació entre iguals, aprofitant la dinàmica de la conversa, la investigació, l’observació, l’experimentació... per trobar les solucions a les nostres preguntes -És intencional i contextualitzat, perquè els infants tenen la necessitat d’aprendre (descobrir què passa a la tardor), a partir d’un context de treball cooperatiu i, en conseqüència, esdevenen activitats significatives relacionades amb la resolució de problemes reals. És, finalment, reflexiu, en tant que l’alumnat articula el que ha après, ho pot aplicar en altres contextos de manera autònoma.
PROCEDIMIENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ	A l’etapa d’infantil, com a les altres etapes del  Sistema Educatiu, no ens podem plantejar l’avaluació i les estratègies i les situacions que s’utilitzen sense tenir en compte ni l’ensenyament ni les situacions ni les activitats que es proposen a l’aula. L’avaluació que es fa dels infants d’infantil pot tenir unes conseqüències i una influència decisiva en el seu procés d’aprenentatge i de creixement. Hem de tenir molt clar en aquesta etapa que tenir una visió global dels infants, (no centrar-nos només en allò que no saben fer, tenir en compte les seves potencialitats i el nostre ajut per actualitzar-les,esperar-ne bons resultats, tenir una imatge positiva, etc,) significa afavorir l’aparició de bons resultats, afavorir que l’infant participi més a l’aula, se senti més capaç d’enfrontar reptes i dificultats  i, en conseqüència, pugui millorar el seu procés d’aprenentatge i creixement. Així doncs, com més positiva és la imatge que ens formem d’un alumne, més tendència tenim a avaluar-lo positivament, a animar-lo i, també, a l’inrevés. Per això, cal que anem molt en compte i no fem judicis ni valoracions precipitades (especialment les negatives), sobretot en aquestes edats en les qual l’infant està immers en un procés de desenvolupament tant impressionant i, sobre el qual, a l’escola tenim la responsabilitat d’incidir-hi de manera positiva, sense etiquetar, ni tancar, aprofitant totes les possibilitats de canvi que hi hagi a l’abast. L’avaluació es realitza en diferents moments: §  L’avaluació inicial: dóna informació sobre els coneixements i les capacitats de l’alumnat en relació amb els nous continguts d’aprenentatge. En aquest cas, la primera activitat “Miro la tardor”, servirà per motivar-los i implicar-los en relació amb el que hem decidit treballar i, serà el referent  per a obtenir informació sobre els coneixements previs dels alumnes. A partir dels seus comentaris podrem veure què els interessa, què saben, què volen saber... §  L’avaluació formativa: És la que té més sentit i importància, ja que permet modificar la intervenció a partir de les informacions que s’obtenen a partir de les mateixes activitats a l’aula. Permet adaptar l’ensenyament a les característiques i necessitats dels infants al llarg de les diferents activitats: (mentre s’ensenya, mentre juguen, mentre treballen...) especialment a partir de l’observació i de l’escolta. En situacions com aquestes, no només s’avalua el que l’infant sap fer sol, sinó també allò que sap fer amb l’ajut o en interacció amb les altres persones (infants i adults). Es valora, tal com diu Vigotsky, la ZDP i el potencial d’aprenentatge dels alumnes quan interactuen amb els altres o reben una mica més d’ajut. Es realitzarà de manera progressiva i paral·lelament a les diferents situacions i activitats, a través d’una pauta d’observació on s’especifiquen els objectius d’aprenentatge. §  L’avaluació sumativa: és la que es realitza al final del procés d’ensenyament-aprenetatge amb la finalitat d’extreure informació sobre allò que han après els infants en relació amb els  continguts que s’han treballat. Ho farem a partir de la informació que obtindrem amb l’avaluació formativa més una conversa final de cloenda del centre d’interès.