CANVI CONCEPTUAL

Comparant els dos mapes conceptuals sobre la relació entre ciència, tecnologia i societat es pot comprovar que realment s’ha donat un canvi conceptual i un aprenentatge significatiu. Els dos mapes plasmen els meus coneixements entre C_T_S en dos moments diferents del procés d’aprenentatge. El primer a l’inici de l’assignatura i el segon després de l’anàlisi i reflexió del material de lectura del mòdul, de l’article i de la participació en el debat. Comparant els dos models es pot constatar un canvi conceptual. En el segon mapa s’ha produït una reestructuració del primer, és a dir, es reflexa una interacció mútua; d’una banda, els factors socials influeixen en els canvis tecnològics i,  de l’altra, les noves tecnologies influeixen en la societat. Aquests factors s’expliquen en una realitat concreta. Relacionat amb això, la meva valoració inicial amb un 10, respecte que el canvi tecnològic determina el canvi social, ara, li posaria un 5, per posicionar-me en una postura eclèctica. D’una banda, els canvis tecnològics influeixen en el desenvolupament social (canvi en les relacions socials, en els estils de vida, en l’educació...) i de l’altra, les necessitats socials, els interessos polítics, econòmics... condicionen els canvis tecnològics.

A més d’una reestructuració de conceptes, també s’ha produït una ampliació de coneixements que es pot demostrar amb la gran quantitat d’enllaços i proposicions que fan una xarxa més àmplia, complexa i amb relacions jeràrquiques.

Un altre aspecte que demostra la integració de conceptes és que en el segon mapa hi apareixen exemples, fet que en el primer no succeeix.

Però aquest canvi no s’ha produït només entre dos moments, sinó, també a partir del treball d’aquesta activitat, amb la qual he pogut constatar que els mestres hem de saber organitzar les situacions educatives perquè es produeixin aprenentatges significatius i, això ho podem aconseguir a partir de la resolució de problemes, de la construcció de models o de l’argumentació; processos que es poden realitzar utilitzant la tecnologia.

També canviaria la meva puntuació a la TC1. Considerava imprescindible que els professionals de l’educació fóssim competents en l’us de les TIC per transmetre els coneixements als nostres alumnes. En aquest sentit, ara m’he adonat que el coneixement no es transmet, sinó que es construeix. El que ensenyem als nostres alumnes no és exactament allò que aprenen, ja que ells realitzen les seves pròpies

interpretacions a partir de la seva experiència, acomodant noves idees a les que ja tenien, creant, així, nous models mentals.

Pensant en algun exemple de canvi conceptual que he experimentat recentment, ha estat el concepte de dislèxia. El meu model mental inicial en relació a aquest problema es limitava a entendre-la com una substitució de lletres en forma de mirall que realitzaven els infants per problemes de lateralitat.   A partir de l’anàlisi de les necessitats i dificultats dels infants dislèctics, el meu model mental va suposar un canvi conceptual. La dislèxia com una dificultat de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura que pot ser conseqüència de diversitat de factors i que va acompanyat de múltiples símptomes, diversitat de manifestacions i amb una complexa avaluació.